jueves, 21 de noviembre de 2013

El meu poble / Mi pueblo - Pere Ll. Mataró

Ahir vaig tornar al meu poble ,
a la recerca dels racons que albergaven els meus records.
Uns els vaig trobar intactes , altres canviats , altres morts i enterrats .

El vaig trobar encongit , mes petit.
La perspectiva del nen que un dia vaig ser havia canviat .

El ressò de les meves petjades ressonaven fins i tot en alguns carrers , en altres el silenci guardava el secret del que un dia potser va passar.

Ombres del passat atrapades en la memòria d'un nen ,
records que destil · len tristesa perquè d'ells només queda això , el record .

La casa de la meva àvia ja no era la mateixa ,
fins i tot el número del carrer on està el que queda d'ella , m'ho han canviat .

Aquest carrer que guardava en el meu pensament , on recordava jocs , amics de la infància estava canviada , la fàbrica de davant , Can Bitllets, on la seva paret havia guardat el rebot de moltes pilotes, el suport dels meus braços jugant al un dos tres pica parets, testimoni de moltes aventures  i somnis, ja no hi era, edificacions noves ocupaven el seu lloc, ofegant la història de la meva infantesa ...

Difícilment podia escoltar el ressò dels meus, les veus i les seves rialles es perdien a la llunyania d'un temps que mai més tornarà .

Vaig visitar el cementiri , on descansen els testimonis de la meva infància perduda.
Estava com sempre , imperible al pas del temps , en silenci , guardant fidelment 
els secrets del meu poble , de les seves gents , dels meus records ...

Al sortir, poc abans d'arribar de nou al carrer, em va semblar sentir com algú murmurava el meu nom, algú que sense cap mena de dubte m'havia reconegut.





Ayer volví a mi pueblo,
en busca de los rincones que albergaban mis recuerdos.
Unos los encontré intactos, otros cambiados, otros muertos y enterrados.

Lo encontré encogido, más pequeño.
La perspectiva del niño que fui, había cambiado.

El eco de mis pisadas resonaban aun en algunas calles, en otras el silencio guardaba el secreto de lo que un día tal vez ocurrió.

Sombras del pasado atrapadas en la memoria de un niño,
recuerdos que destilan tristeza porque de ellos solo queda eso, el recuerdo.

La casa de mi abuela ya no era la misma, incluso el número de la calle donde está lo que queda de ella, me lo han cambiado.

Esa calle que guardaba en mi pensamiento, donde recordaba juegos,amigos de la infancia estaba cambiada, la fábrica de enfrente, Can Bitllets, donde su pared había guardado el rebote de muchas pelotas, el apoyo de mis brazos jugando al un dos tres pica parets, testigo de muchas aventuras, ya no estaba, edificaciones nuevas ocupaban su lugar, ahogando la historia de mi infancia…

Difícilmente podía escuchar el eco de los míos, las voces y sus risas se perdian en la lejania de un tiempo que nunca más volverá.

Visité el cementerio, donde descansan los testigos de mi infancia.
Estaba como siempre, imperecedero al paso del tiempo, en silencio,
guardando los secretos de mi pueblo, de sus gentes, de mis recuerdos..


Al salir, poco antes de llegar de nuevo a la calle, me pareció sentir como alguien murmuraba mi nombre, alguien que sin duda me había reconocido.

No hay comentarios:

Publicar un comentario